El dijous dia 7 de febrer vax començar les pràctiques al Centre obert Llops del Taga situat al barri de Torrebaró. El centre és un servei per a donar resposta a les necessitats socioeducatives dels joves entre 14 i 18 anys dels barris de Torrebaró, Ciutat Meridiana i Vallbona. En aquests tres barris que acabo de nombrar hi habita molta gent nou vinguda de nacionalitats molt diferents i molts dels adolescents pateixent un elevat risc d’exclusió social. LLops del Taga va apareixer com a una alternativa i com a resposta de totes les carencies dels joves del barri, les seves prioritats d’intervenció es centren al voltant de cinc àmbits: d’oci i punt de trobada, formatiu, de recerca de feina, relacional i social i de salut.
El meu primer dia va ser molt gratificant, vaig tornar a casa amb un somriure i amb la satisfacció de que tot havia començat be i que seguiria així. Vaig arribar al centre una hora abans de que obrissin les portes al public, la Yolanda la directota hem va presentar al Lluís l’altre educador que treballa al centre, hem vax sentir molt ben acollida, sentia que havia anat a parar a un bon lloc i que els educadors hem proporcionarien tota l’ajuda i la formació necessària. A les 4.30 van començar arribar joves al casal, me’ls van presentar a mida que anaven arrivan ja que ells sentien la inquietud de saber qui era. De seguida hem van dir si volia jugar al futbolin amb ells i així va ser, vax estar estar compartint amb ells una bona estona i unes rialles i després vax anar a veure com entrevan a futbol. El projecte de futbol al barri es una proposta de intervencio esportiva i educativa que forma part del casal. La activitat de futbol vol ser una eina educativa dinamica i integradora que va mes enlla de formar futbolistes, per ajudar i acompanyar en el proces de creixement personal, promoure valors com lamistat, la solidaritat, la interculturalitat, com a eines per a la integracio del joves del barri. Els entrena un entrenador que es amic de la Yolanda i el que vax observar ‘es que sap portar molt be als nanos ja que se sap imposar quan s’ha d’imposar i al mateix moment es molt flexible, tenint en compte que son nois bastant dificils de portar ja que son bastant moguts. Despres d’estar observant una estoneta l’entrenament vaig tornar al centre i vax seguir observant les actituds que opten els educadors davant dels nois. La Yolanda es una persona molt empatica i molt pacient, el Lluis es molt tranquil i molt simpatic amb unes grans competencies professionals. Vaig adonar-me que per tractar amb aquests joves, a vegades una mica conflictius, s-ha de fer d’una manera pacient i no enfadar-si gaire, s’han de parlar be les coses i fer que s’autoanalitzin davant de males conductes.
En conclusio tinc que dir que estic satisfeta de la meva primera experiencia dins d’aquest ambit, ser que aprendre molts valors i ser que hem queda per endevant una bonica trajectoria… M’agrada aquesta feina!
