Aquesta setmana he anat dos dies seguits al centre per això els explicaré conjuntament.

Ara ja s’acosta la recta final i cada cop hem sap més greu deixar el centre de practiques ja que estic agafan molt d’apreci als nois del centre i sento que ells cap a mi també estan dipositant molta confiança en tots els sentits. El meu centre presenta un model educatiu i una estuctura d’organització bastant peculiar però tot i així després de fer varies reflexions penso que per part dels educadors hi ha molta feina per fer en el sentit de motivar als joves del centre i alhora de organitzar noves activitats que siguin del seu gust.

Crec que  són uns bons educadors però que han tirat la toballola alhora de motivar alguns educands amb certes problemàtioques i fer-los veure que actuar amb altres conductes els anirà millor pel seu itinerari personal durant la vida.

El dimekres passat l’unica acció destacable per part meva va ser la realització de les classes de reforç de català. Crec que és l’unic productiu que faig en aquell centre.. apart d’observar… Les classes m’agraden força ja que l’educadora hem deixa fer-les a mi, això em fa sentir be ja que és un vot de confiança per part seva.

         Com ja vaig comentar la setmana passada vaig canviar el dijous de pràctiques per el dimecres, ja que els dimecres es fan classes de reforç de  català i penso que podria ser molt interessant. 

Abans de començar la classe l’educadora hem va explicar les activitats programades per a  la classe, hem va explicar que vindria una nena de 10 anys d’origen paquistaní que l’havien derivat els serveis socials al centre per què presentava dificultats alhora d’adquirir els aprenentatges. La Yolanda hem va demanar que durant la classe hem fiqués amb ella per tal d’ajudar-la a fer els exercicis per tal d’apoiar-la i fer-li un seguiment més individualitzat.

La següent activitat més destacable va ser una assamblea amb els usuaris programada pels educadors per tal de fer una valoració del trimestre passat sobre les activitats del centre i per fer propostes de cara el trimestre vinent. La veritat és que en un principi es presentava com una activitat bastant interessant però la cosa no ho va ser tant degut a la poca participació dels joves. Vaig observar que no hi ha cap tipus d’inquietud ni interès per part dels nois i les noies de participar en les activitats programades. Per part dels educadors no hi ha cap actitud per fer que els nois es motivin.

13-3-08 AVUI HEM CELEBRAT EL TORNEIG DE FUTBOL!El torneig de futbol que hem celebrat avui va vinculat al Projecte de Futbol al Barri.Hem agafat les pancartes, les pilotes, les xarxes per les  porteries… i cap a l’escola  Picasso falta gent! Allà ja ens esperaven tots els nois dels centre vestits de futbolistes i amb una gran motivació per començar a jugar a la gran final!. En el torneig han participat 5 equips formats per 6 nois  cada un. Ha sigut molt entretingut, el que feia més gràcia és amb la seriositat que s’ho han pres i el cas que li han fet amb l’entrenador, jo pensava que no aniria tan be!! Tot a sortit rodó!

Avui he assistit a la reunió d’educadors del centre per debatre els temes interns de centre, s’han debatit els punts següents:

- Gestió del espai ( es vol habilitar un espai del centre per practicar jocs de taula i altres tallers)

- Seguiment dels nois

-Incidències del centre

- Com va la dinàmica del Casal

Aquests han sigut els temes principals que més s’han debatit. També s’ha parlat de fer tutories amb nois concrets que presenten varis problemes de comportament alhora de relacionar-se amb els altres usuaris. S’ha decidit que es farà un seguiment amb aquests destinataris en concret per treballar la seva part relacional.

Avui també hem fet un taller de xapes, ha sigut una dinàmica molt entretinguda ja que s’ha posat en practica la part creativa i d’imaginació dels nois. A sigut molt distret ja que han participat molts nanos i han mostrat un gran interès en l’activitat.

El dijous passat va ser un dia bastant tranquil.let ja que no van venir gaires usuaris al centre. Aixi doncs vaig aprofitar una bona estona  per recollir informació per al treball. Un cop fet això vaig estar amb els usuaris a l’aula dels ordinadors resolen alguns dubtes informatics que tenien i parlan i intetractuan amb ells ja cada cop amb més confiança i empatia.  Després hem va tocar ajudar a una usuaria a fer un marc de fotos ja que no li sortia i no sabia com fer-ho i així vaig tenir la oportunitat de coneixer-la millor i saber més histories de vida personals.

El dijous dia 14 de febrer va ser el meu segon dia de practiques el Casal de joves LLops del Taga (Torrebaró). Vaig arribar al centre a les 4.00 de la tarda, 30 minuts abans de que obrissin portes per tal de poder continuar llegint-me el projecte i començar a desenvolupar adequadament el meu treball individual de seminari. A les 4.30 ja van començar arrivar els joves, quan entren per la porta es nota de seguida ja que els silenci es trenca de cop, i es percep un ambient carregat de crits, musica, rialles i disbauixa. Al ser el segon dia estaba menos nerviosa que el primer, molts dels adolescents ja hem coneixien i de seguida ja em van dir si volia jugar al futbolin amb ells i fer unes partides al pim pom. Noto que senten molta curiositat per saber qui soc i que estic estudiant i això hem va bé per començar establir un cert vincle de relació amb ells i començar a establir temes de converses i intercanvi d’interessos. Els joves del casal són molt moguts i molts nerviosos ho noto perquè no paren d’anar amunt i aball, tot i així això desprèn molta vida al centre i molta movilitat i fa que mai t’aburreixis ja que sempre et venen amb coses noves per explicar i compartir amb tu.
El dijous passat vem fer un taller de tatuatges de henna, el va realitzar una noia d’origen marroquí amiga de la Yolanda (la directora), i tots els nois i les noies van particìpar i van mostrar un gran interès sobre aquesta afició, sobre quans anys portaba duen a terme aquest hoby i fins i tot demanaven quina simbolització tenia per ells fer-se tatuatges de henna. Hem vaig adonar que tots els destinataris senten un gran interès per conèixer altres cultures i això penso que es bo ja que ens serveix per adonar-nos que no només es tanquen en banda per saber coses de la seva i ja esta.

El dijous dia 7 de febrer vax començar les pràctiques al Centre obert Llops del Taga situat al barri de Torrebaró. El centre és un servei per a donar resposta a les necessitats socioeducatives dels joves entre 14 i 18 anys dels barris de Torrebaró, Ciutat Meridiana i Vallbona. En aquests tres barris que acabo de nombrar hi habita molta gent nou vinguda de nacionalitats molt diferents i molts dels adolescents pateixent un elevat risc d’exclusió social. LLops del Taga va apareixer com a una alternativa i com a resposta de totes les carencies dels joves del barri, les seves prioritats d’intervenció es centren al voltant de cinc àmbits: d’oci i punt de trobada, formatiu, de recerca de feina, relacional i social i de salut.

El meu primer dia va ser molt gratificant, vaig tornar a casa amb un somriure i amb la satisfacció de que tot havia començat be i que seguiria així. Vaig arribar al centre una hora abans de que obrissin les portes al public, la Yolanda la directota hem va presentar al Lluís l’altre educador que treballa al centre, hem vax sentir molt ben acollida, sentia que havia anat a parar a un bon lloc i que els educadors hem proporcionarien tota l’ajuda i la formació necessària. A les 4.30 van començar arribar joves al casal, me’ls van presentar a mida que anaven arrivan ja que ells sentien la inquietud de saber qui era. De seguida hem van dir si volia jugar al futbolin amb ells i així va ser, vax estar estar compartint amb ells una bona estona i unes rialles i després vax anar a veure com entrevan a futbol.  El projecte de futbol al barri es una proposta de intervencio esportiva i educativa que forma part del casal. La activitat de futbol vol ser una eina educativa dinamica i integradora que va mes enlla de formar futbolistes, per ajudar i acompanyar en el proces de creixement personal, promoure valors com lamistat, la solidaritat, la interculturalitat, com a eines per a la integracio del joves del barri. Els entrena un entrenador que es amic de la Yolanda i el que vax observar ‘es que sap portar molt be als nanos ja que se sap imposar quan s’ha d’imposar i al mateix moment es molt flexible, tenint en compte que son nois bastant dificils de portar ja que son bastant moguts. Despres d’estar observant una estoneta l’entrenament vaig tornar al centre i vax seguir observant les actituds que opten els educadors davant dels nois. La Yolanda es una persona molt empatica i molt pacient, el Lluis es molt tranquil i molt simpatic amb unes grans competencies professionals. Vaig adonar-me que per tractar amb aquests joves, a vegades una mica conflictius, s-ha de fer d’una manera pacient i no enfadar-si gaire, s’han de parlar be les coses i fer que s’autoanalitzin davant de males conductes.

 En conclusio tinc que dir que estic satisfeta de la meva primera experiencia dins d’aquest ambit, ser que aprendre molts valors i ser que hem queda per endevant una bonica trajectoria… M’agrada aquesta feina!